dimecres, 26 de novembre del 2014

Les quatre grans habilitats lingüístiques

Trobem que en la llengua hi han quatre grans habilitats lingüístiques que són: la de llegir, la d’escriure, la d’escoltari la de parlar. Totes elles són molt importants en la llengua i ens serveixen per comunicar-nos i obtenir coneixements i informació.

La lectura és un procés a partir del qual es compren un text i el seu significat. Trobem que un mateix escrit pot ser interpretat de múltiples maneres en funció de la persona que el llegeix. Hi intervenen una gran quantitat de factors –com ara els coneixements previs del lector o en quin moment està de la seva vida emocional- que determinen el significat que prendrà un escrit. Al moment de llegir un text és important relacionar-lo amb tots aquells conceptes que ja sapiguem i que ens ajudi a ampliar els nostres horitzons respecte aquella determinada matèria. Així mateix hem de conèixer quins són els nostres propòsits al llegir aquell document i que ens esperem trobar amb la seva lectura.

L’escriptura és un procés en que elaborem un text amb un significat i uns objectius específics. Al escriure hem de tenir sempre presents els aspectes més formals, els aspectes lingüístics i, finalment, la composició del text.

Escoltar és prestar atenció a una persona que està parlant per tal de poder comprendre el que diu i interpretar-ho. Hi ha una gran diferència entre escoltar i sentir. Si volem escoltar cal que estiguem atents i respectem a la persona que ens està transmetent el discurs. Així mateix, una vegada hem escoltat amb interès hem de sapiguè extreure’n les idees principals.

I la parla és aquella habilitat que ens permet, a partir de determinats sons ordenats i pronunciats de forma correcta i clara, explicar i donar la opinió sobre un determinat tema.

Nosaltres opinem que aquestes quatre gran habilitats són molt importants en la societat i en el dia a dia de les persones. Algunes d’aquestes habilitats es treballen amb més profunditat a les aules que d’altres, però això no significa que alguna sigui de menys importància. Tot el contrari, opinem que s’haurien d’ensenyar totes per igual i que tots els infants haurien de desenvolupar-les al màxim.  Tant l'habilitat de llegir, la d'escriure, la d'escoltar com la de parlar són molt importants per la comunicació. 



El Tiching

Segons la Viquipèdia, el Tiching és una xarxa social educativa escolar que permet gestionar tot allò relacionat amb l'educació des d'un únic lloc (la mateixa pàgina web). S'hi pot accedir de diverses maneres: com a docent, com a estudiant o únicament com a visitant.

Aquesta aplicació permet crear classes virtuals, introduïr diferents recursos educatius a una biblioteca (triats de forma voluntària, dins d'un gran ventall de possibilitats), mentre el docent d'aquesta classe pot introduir tasques per els seus alumnes i oferir recursos determinats perquè les puguin dur a terme amb facilitat. Es pot dur a terme a partir de diferents nivells, des d'educació infantil fins a secundària i altres cursos.

Es tracta d'un recurs força eficient, una forma molt bona de poder organitzar-se de manera que les coses quedin clares pels alumnes i també facilitant-los la feina. Per a nosaltres, com a futurs mestres, pot ser una eina que ens pugui permetre veure diferents tipus de recursos i adquirir a poc a poc coneixements per saber quins poden ser més eficaços que altres per utilitzar davant d'una aula.





Us recomanem que visiteu el Blog Tic Tac (escola actual) on tenen una entrada molt ben elaborada explicant aquest recurs!!



dilluns, 24 de novembre del 2014

10 idees clau: Ensenyar la competència oral a classe - Aprendre a parlar en públic

El llibre 10 idees clau: Ensenyar la competència oral a classe va ser escrit per la Montserrat Vilà i en Josep M. Castellà, i tracta de la comunicació oral formal i en públic. Gràcies a aquesta lectura hem pogut aprendre que el llenguatge oral és una habilitat que caldria dedicar més temps en l'educació dels infants, ja que actualment no es treballa molt a les aules. A més, llegint-nos aquest llibre hem descobert que no sabem tant com crèiem sobre el llenguatge oral i que cal aprofunditzar i practicar més per tal de poder fer un discurs en públic de manera correcta.


Al llarg de la nostra vida, ens hem trobat amb amics, mestres, professors i familiars que ens han captivat amb la paraula i ens han convençut d'allò que ells pensaven. Aquestes persones que tenen aquesta capacitat de convèncer, seduir i captar a la gent amb la paraula és el que diríem; un bon orador. No tothom té aquesta habilitat amb la paraula i hi ha gent que els costa parlar en públic i que sovint es posen nerviosos; no obstant això, aquest fet no significa que aquestes persones no puguin arribar a esdevenir-se bons oradors. S'hauria de donar més importància a aquesta habilitat i un dels objectius de l'escola hauria de ser potenciar la competència oral per tal que els nens siguessin bons oradors.


Aquest llibre ens proporciona un seguit de tècniques i recursos per perdre el pànic, controlar els nervis, la velocitat i el ritme de les paraules, una bona planificació de les idees, etc. Tot això, ens serveix per tal de millorar o esdevenir uns bons oradors.


A continuació us presentarem algunes de les característiques que vam trobar més rellavants:


  1. Parlar de manera clara i entenedora
  2. Controlar la velocitat, les pauses i el ritme
  3. Cridar l’atenció del públic i fer-lo protagonista a partir de l’entonació, preguntes o recursos retòrics
  4. Vigilar amb la quantitat d’informació que posem ens els PowerPoint, Prezi, etc
  5. Utilitzar la mirada per arribar a tot el públic
  6. Tindre en compte al públic al que et dirigiràs
  7. Fer una bona planificació del que diràs a partir d’idees claus
  8. Utilitzar l’acudit o l’anècdota personal per a aproximar-se al públic


Amb aquest llibre, hem pogut aprendre la importància de la comunicació oral i què hem de tenir en compte per arribar a ser uns bons comunicadors. A més, cal destacar que per ser un bon orador no ha de ser innat, sinó que és una habilitat que s'ha d'anar aprenent per tal de ser-ho.

La lectura i la posada en comú d'aquest llibre, a més a més, ens ha donat recursos per totes les exposicions posterior que hem dut a terme durant aquest semestre. Com a bons professors no només hem de saber ensenyar, sinó que també fer arribar als infants les nostres paraules. A tot això, volem destacar l’exposició d’identitat i territori i la recitació d’un poema.


En referència a la recitació del poema, els dies 4 de Desembre i l'11 de Desembre a la classe de COED cada company de classe va recitar un poema de manera individual davant tota la classe. Aquest poema el vam poder escollir nosaltres de manera lliure -vam haver de fer una recerca d'aquells poemes que ens agradessin més i posteriorment una selecció de quin era el que volíem aprendre'ns i recitar davant dels companys. La Marta va recitar el poema Sentit a la manera de Salvador Espriu de Salvador Espriu, l'Alba el poema Cementiri de Sinera de Salvador Espriu, la Sandra el poema Dolç àngel de la mort de Marius Torres i, finalment, la Núria El més vell del poble de Josep Carner. 

Amb aquesta activitat vam poder posar en pràctica diversos elements; en primer lloc la memòria; en segon lloc la concentració per recitar-lo bé (la posició del cos, l'entonació de la veu, la gestualitat, la mirada...) i, en tercer lloc, perdre la vergonya amb els companys. Per últim, vam haver de fer una autoavaluació de la nostra recitació per tal de veure quins aspectes havíem de millorar i quins ens n'havíem ensortit prou bé. 


Després d'haver fet aquesta pràctica d'expressió oral, creiem que ha sigut molt positiva per la classe. Aprendre's un poema i saber-lo recitar ha sigut tot un repte que hem hagut de superat al millor possible. Per tal d'arribar a ser un bon orador és necessari moltes pràctiques. 


Scratch

Una altra proposta de recurs que pot ser útil a les aules és l'Scratch. Aquesta aplicació té diverses utilitats i pot ser treballada en diferents assignatures depenent del que es vulgui fer. 



L'Scratch és una aplicació pensada per a nens d'entre 8 i 16 anys. Permet crear jocs i històrietes interactives a partir de la programació dels diferents elements. És un molt bon recurs per potenciar la creativitat dels alumnes, per treballar en grup i obtenir unes competències molt essencials en la societat actual. 


Creiem que és un bon mètode perquè els infants aprenguin a les aules. També, el fet de no explicar el funcionament d'aquesta aplicació i que hagin de ser els mateixos nens els que descobreixin com va és molt enriquidor per ells; no només aprenen sinó que també els ajuda a espavilar-se, a ser més autonoms i a veure que poden decobrir el funcionament de les coses sense anteriors explicacions. 


Un dels exemples que hem fet amb Scratch és una històrieta de 3 desitjos.


A més a més, durant la setmana de pràctica reflexiva vam tenir la sort de poder assistir a una conferència que va fer Frank Sabaté sobre com es pot introduir l'Scratch a les escoles. Vam trobar molt interessants totes les activitats que feia fer als infants a partir d'aquest recurs i com pot ser una molt bona eina per treballar algunes matèries i temaris determinats. 



divendres, 21 de novembre del 2014

Prezi

Segons la viquipèdia  és un programa de presentacions  per explorar i compartir idees sobre un llenç virtual basada en la informàtica en núvol (programari com a servei). S'utilitza com una eina de presentació de idees de forma lliure o estructurada. 
El text, les imatges, els vídeos i altres mitjans de presentació es col·loquen sobre el llenç, i es poden agrupar en marcs. En cas de tenir el format d'estudiant, tots els projectes queden enregistrats a la xarxa i són públics per a tothom. 
A l'aula es pot aplicar per dur a terme exposicions, el professor el pot utilitzar com a suport per explicar el temari ja que és una forma interactiva molt efectiva.


La descripció

L'altre dia a la classe de COED vam  treballar la descripció, la qual la vam definir com un mode d'organització de discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etcètera. 

A partir de la descripció es poden identificar tots els aspectes de la realitat -des dels més concrets fins els més abstractes. Hi ha moltes maneres de descriure, com ara a partir d'una cançó, d'un poema, d'un conte o una història, un vídeo o una imatge, entre d'altres. Aquest tipus de text, permet proporcionar  una detreminada informació i característiques dels objectes. 






Posteriorment, vam posar en pràctica la tècnica de la descripció mitjançant una activitat anomenada Qui ets, tu?. Aquesta dinàmica consistia en fer una descripció positiva d'algun element molt característic d'alguna persona -sentiments, caràcter, les qualitats personals de cadascú...- representar  de la classe a partir d'una imatge o un collage. Un dia, vam exposar totes les imatges, com si fos una col·lecció d'art i vam haver d'exposar el perquè de les imatges, practicant així també l'expressió oral. 









Després d'aquesta primera pràctica de la descripció, vam dur-ne a terme una altra. Cada persona triava quina volia utilitzar; la gran majoria van ser poemes i vídeos. 

Com a reflexió sobre aquest treball, creiem que ens ha servit per poder conèixer en profunditat als nostres companys i sobretot saber el que opinen o quin punt de vista tenen sobre nosaltres. També, amb aquesta activitat ens ha servit per aprendre millor que és la descripció; ho hem pogut veure d'una manera més clara. No és fàcil fer-ne una i aquesta petita activitat ens ha ajudat a ser creatius i pensar com voler estructurar les descripcions. Per últim, cal dir que el fet de fer una presentació del nostre treball de forma oral va ajudar que practiquèssim com calmar nervis i millorar el nostre llenguatge oral. 

diumenge, 2 de novembre del 2014

Recull d'experiències TIC/TAC 2014/15


En aquesta entrada hem treballat les TAC, que són les Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement. Per tal de poder-les treballar més a fons hem buscat dues activitats que tractessin les TAC i n'hem fet un anal·lissis. L'objectiu de tot plegat ha sigut poder veure en consitien i quines dinàmiques es proposen per fer amb els alumnes a les aules.  A continuació us farem una breu explicació de les dues activitats que hem triat;


L'alba i la Sandra hem escollit el projecte Lectura diària a classe. Aquest projecte va dirigit als alumnes de Primària i tracta d'incrementar i millorar la seva lectura. El projecte té una durada de nou mesos, és a dir, el  equivalent al curs escolar i es dur a terme cada dia durant 20 minuts. En aquest és pretén potenciar la pràctica de la lectura col.lectiva i l'elecció d'un llibre, instentivant així l'interès de la lectura per part dels alumnes.


Per altra banda, la Marta i la Núria hem escollit un projecte d'escriure contes. Aquesta activitat és col·laborativa entre diferents escoles i es pot treballar amb nens de diferents edats. Té multiples objectius, entre els que trobem tractar i treballar junts diferents centres, potenciar l'expressió escrita i la lectura i aprendre més sobre el funcionament de les noves tecnologies. Aquest projecte dura aproximadament un mes i mig.